Cinquena entrega del Tot Poesia 2012. Una setmana més us presentem les tres obres seleccionades del gran nombre de poesies rebudes a l’adreça totpoesiasantcugat2012@gmail.com.
El primer treball és un poema visual d’Àlex Monfort que juga amb dos elements relacionats entre si (el fons d’un llac i un eixidiu) per crear una imatge impossible, contradictòria però de gran força. En segon lloc, Elisa Riera ens fa arribar uns versos plens de sentiment a través dels quals el jo poètic expressa la seva solitud. I finalitzem la tria d’aquesta setmana amb un poema de Carles Querol en el qual l’autor utilitza la màgia del(s) mot(s) per oferir-nos una composició d’una bellesa i subtilesa excel·lents.
Gràcies per la vostra participació i esperem els vostres treballs de cara a la setmana vinent. Salut i poesia!
Àlex Monfort
Avui t’he descobert
de nou.
La teva rebuda tan càlida,
com sempre...
Els colors, l’aire suau,
les olors, el blau intens,
arrenglerades les parres.
Però jo em sento aspra,
massa temps allunyada,
massa emoció mastegada,
i el regust amarg de solitud
em trava els sentits
i no sé dir-te
com et necessito encara.
Elisa Riera Capdevila
ENCARA EL MOT
La poesía es una palabra que se escucha con audífonos invisibles
apenas el poema comienza a ejercer su encantamiento.
JULIO CORTÁZAR
Si alguna vegada m’interpretes,
desprén-te amb una veu fluixa del meu mot,
perquè hi ha el mot i això sóc, afluixa’m, doncs,
deixa’m anar amb la lleugeresa que deixes caure un cudol
al fons d'un llac a les entranyes del món.
I si et fiblen les constants vitals
quan s’esquerde eixe espill en el xap del cos,
si sents el seu so i tornes a la cerca de present
a les basses, al Taga, a ca l'Agus, al nostre racó,
si tornes, com un nòmada, al desig que ho mou tot,
sabràs com és un mot latent en el repòs
perquè si entres en eixa aigua, si hi respires,
t'esbraves i t'escampes i esdevens a un altre temps.
Carles Querol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada