Arribats a l’equador del Tot
Poesia 2012, us presentem els treballs escollits d’entre totes les obres que
ens heu fet arribar a l’adreça electrònica totpoesiasantcugat2012@gmail.com.
Recordeu adjuntar les vostres dades personals per tal de poder tenir opció a
participar en el concurs.
Aquesta setmana hem triat tres
poemes molt inspiradors: el primer, del santcugatenc Miguel Pérez, ens regala
una reflexió sobre la cerca del sentit de la vida mitjançant la metàfora
encertada d’una fulla. A les dues obres següents, els autors sabadellencs
Francesc Puigcarbó i Janot Vila comparteixen amb nosaltres a través dels seus
versos la visió personal d’un carpe diem
i una reflexió particular sobre el pronom ‘nosaltres’, respectivament.
Animeu-vos a participar, esperem
les vostres obres, poetes. Salut i poesia!
D’UNA FULLA DINS D’UN TOLL
Dins un bassal, desorientat
sura un veler fet de fulla,
sense el vent de timoner
i amb neons enlloc d'estrelles.
Dins el gris res hi navega,
les brúixoles són trencades,
les sagetes malgirbades
i tristos nàufrags de vides
rauen cecs davant el fet
que Eol ja no encadena.
Que el timó que els guia és
l'opaca roda fortuna.
El mal vent sovint regira
però el bon vent sempre enganya.
En un lloc on s'aturés el temps
i el sol i el cel blau en fossin hostatges,
temporals com jo de l'estada
voldria quedar-m'hi a recer
de escarafalls i maltempsades
vaguejar indolent tot el dia
menjar, dormir i no pensar gaire
fer l'amor amb tu, acariciar-te
deixar que tot fluís poc a poc
ignorar paraules com neguit o pressa
fruir, respirar, gaudir del sentits
ser tot lo raonablement feliç
que em fos possible, i no pensar
que es tractés d'un instant fugisser,
si més no, d'una llarga estada.
Francesc
Puigcarbó
CERTITUDS
Quan algú diu: Nosaltres.
Crea un cercle. Un conjunt.
Tot el que queda fora
del nosaltres són altres.
I ja se sap, els altres
no són mai gaire importants.
El que cal és tenir clar
de quin nosaltres parlen
i d'on ens van excloent.
Janot Vila
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada