divendres, 26 d’octubre de 2012

6a selecció de poemes, 26/10/12


Arribats finalment a la celebració del Festival de Poesia de Sant Cugat d’enguany, us presentem la tria de poemes d’aquesta setmana. Tres obres magnífiques amb regust femení. En primer lloc, Maria Nunes ens regala una composició sense títol que gira al voltant dels condicionals amb una gran sensibilitat; el resultat, excel·lent, com el poema de l’autora Laura Dalmau (Solsticis en minúscula, 2010): breu, intens, amb els mots ben escollits per tal de transmetre una força mesurada que batega a cada vers. I finalment us oferim el treball d’Anna Rispau (Ventall d’haikus, 2011), que lliga amb encert els elements naturals i el llenguatge per mostrar-nos la bella imatge d’un despertar.

Encara sou a temps d’enviar-nos els vostres poemes per a la darrera tria a l’adreça electrònica totpoesiasantcugat2012@gmail.com. Salut i poesia!




Si...
he estat una gota d'aigua
en l'oceà de la teva set,
un gra de sorra
en platja ardent,
on l'onada irromp impetuosa,
o, amb lenta quietud,
hi dorm un moment,

potser...
en la petitesa del gra de sorra
o d'una gota d'aigua
hi fa niu l'instant que
- com el retorn de l'onada-
no té fi.

Maria Nunes



(ràbia)

L’odi neix com una sorda
agonia sota els peus mentre
camino. Em faig càrrec
de les meves petjades però
infringeixo
el sentit de la mesura.
He begut oli.

Laura Dalmau



Despertar

Deixondeix el jorn
en un indret letàrgic.
Bleix de vida al bosc.
Colors,flaires i remors
desvetllen a trenc d’alba.

Anna Rispau

divendres, 19 d’octubre de 2012

5a selecció de poemes, 19/10/12

Cinquena entrega del Tot Poesia 2012. Una setmana més us presentem les tres obres seleccionades del gran nombre de poesies rebudes a l’adreça totpoesiasantcugat2012@gmail.com.
El primer treball és un poema visual d’Àlex Monfort que juga amb dos elements relacionats entre si (el fons d’un llac i un eixidiu) per crear una imatge impossible, contradictòria però de gran força. En segon lloc, Elisa Riera ens fa arribar uns versos plens de sentiment a través dels quals el jo poètic expressa la seva solitud. I finalitzem la tria d’aquesta setmana amb un poema de Carles Querol en el qual l’autor utilitza la màgia del(s) mot(s) per oferir-nos una composició d’una bellesa i subtilesa excel·lents.
Gràcies per la vostra participació i esperem els vostres treballs de cara a la setmana vinent. Salut i poesia!

  





















Àlex Monfort



Avui t’he descobert
                             de nou.
La teva rebuda tan càlida,
                     com sempre...
Els colors, l’aire suau,
les olors, el blau intens,
arrenglerades les parres.

Però jo em sento aspra,
massa temps allunyada,
massa emoció mastegada,
i el regust amarg de solitud
            em trava els sentits
i no sé dir-te
       com et necessito encara.
  
Elisa Riera Capdevila



ENCARA EL MOT

La poesía es una palabra que se escucha con audífonos invisibles
 apenas el poema comienza a ejercer su encantamiento.

JULIO CORTÁZAR

Si alguna vegada m’interpretes,
desprén-te amb una veu fluixa del meu mot,
perquè hi ha el mot i això sóc, afluixa’m, doncs,
deixa’m anar amb la lleugeresa que deixes caure un cudol
al fons d'un llac a les entranyes del món.

I si et fiblen les constants vitals
quan s’esquerde eixe espill en el xap del cos,
si sents el seu so i tornes a la cerca de present
a les basses, al Taga, a ca l'Agus, al nostre racó,
si tornes, com un nòmada, al desig que ho mou tot,
sabràs com és un mot latent en el repòs
perquè si entres en eixa aigua, si hi respires,
t'esbraves i t'escampes i esdevens a un altre temps.

Carles Querol

divendres, 12 d’octubre de 2012

4a selecció de poemes, 12/10/12


Arribats a l’equador del Tot Poesia 2012, us presentem els treballs escollits d’entre totes les obres que ens heu fet arribar a l’adreça electrònica totpoesiasantcugat2012@gmail.com. Recordeu adjuntar les vostres dades personals per tal de poder tenir opció a participar en el concurs.

Aquesta setmana hem triat tres poemes molt inspiradors: el primer, del santcugatenc Miguel Pérez, ens regala una reflexió sobre la cerca del sentit de la vida mitjançant la metàfora encertada d’una fulla. A les dues obres següents, els autors sabadellencs Francesc Puigcarbó i Janot Vila comparteixen amb nosaltres a través dels seus versos la visió personal d’un carpe diem i una reflexió particular sobre el pronom ‘nosaltres’, respectivament.

Animeu-vos a participar, esperem les vostres obres, poetes. Salut i poesia!


D’UNA FULLA DINS D’UN TOLL

Dins un bassal, desorientat
sura un veler fet de fulla,
sense el vent de timoner
i amb neons enlloc d'estrelles.

Dins el gris res hi navega,
les brúixoles són trencades,
les sagetes malgirbades
i tristos nàufrags de vides
rauen cecs davant el fet
que Eol ja no encadena.
Que el timó que els guia és
l'opaca roda fortuna.

El mal vent sovint regira
però el bon vent sempre enganya.

Miguel Pérez



A RECER

En un lloc on s'aturés el temps
i el sol i el cel blau en fossin hostatges,
temporals com jo de l'estada
voldria quedar-m'hi a recer
de escarafalls i maltempsades
vaguejar indolent tot el dia
menjar, dormir i no pensar gaire
fer l'amor amb tu, acariciar-te
deixar que tot fluí­s poc a poc
ignorar paraules com neguit o pressa
fruir, respirar, gaudir del sentits
ser tot lo raonablement feliç
que em fos possible, i no pensar
que es tractés d'un instant fugisser,
si més no, d'una llarga estada.

Francesc Puigcarbó



CERTITUDS

Quan algú diu: Nosaltres.
Crea un cercle. Un conjunt.
Tot el que queda fora
del nosaltres són altres.
I ja se sap, els altres
no són mai gaire importants.
El que cal és tenir clar
de quin nosaltres parlen
i d'on ens van excloent.

Janot Vila

divendres, 5 d’octubre de 2012

3a selecció de poemes, 5/10/12

Tercera entrega del Tot Poesia i, amb ella, una nova tria d’obres d’entre totes les rebudes a l’adreça electrònica totpoesiasantcugat2012@gmail.com.
Encetem la selecció d’aquesta setmana amb un poema d’Ariadna González, de 70 anys, que ens fa arribar una reflexió sobre la vida i el pas del temps a través dels seus versos. Seguidament trobem una bonica composició de la poetessa berguedana Maria Farràs i Sensada, un sonet d’aniversari. I, per tancar la tria d’avui, hem escollit un petit poema sense títol de Mª Elena Carné, de 61 anys, que ens recorda -malgrat no ser-ho- a un haiku ateses la seva brevetat i la clara al·lusió a la natura.
Esperem les vostres composicions, poetes. Salut i poesia!



A  PASSES  PETITES
                                                                    
A passes petites
enganxo el meu poema
als vidres entelats
del menjador del temps
amb regust de canyella
i l'anomeno record
que sempre m'acompanya
de vegades rondalla
de capvespre mercurial.
A passes petites
enganxo el poema
insignificant de ma vida
als vidres entelats
de l'existència.

Ariadna González







SONET D’ANIVERSARI

Són quaranta les teves primaveres
i florint ja de temps han donat fruit,
ni ja mai el teu temps semblarà buit
ni el somrís canviarà de ser com eres.

Has fet un niu semblant al que tingueres,
becada pels moixons de pa i recuit
talment cel d’ambrosia i de bescuit
on no hi manquen les flors ni les cireres.

Si mesures l’estima a la balança
i la tendresa, sempre al teu voltant
sobre-ix de la mida la gaubança.

Que siguin redoblats tot celebrant
els teus anys, i amb poms color d’esperança
dels afanys fes-ne un conte, fes-ne un cant.

Maria Farràs i Sensada





Tota la tarda que plou,
i al vespre, la llum,
molla com l’herba,
s’acomiada lentament.

M. Elena Carné