diumenge, 30 de setembre de 2012

2a selecció de poemes, 28/09/12


Tria difícil, aquesta setmana, atesa la quantitat de poemes rebuts i la seva qualitat. Un cop engegats els motors del Tot Poesia, fem camí tot presentant-vos les obres escollides aquesta segona setmana.
En primer lloc us presentem un agosarat poeta de 12 anys, en Josep Alcalde, que ens envia un poema digne d’un autor del Romanticisme, en el qual el jo poètic juga amb la idea de la mort com a conseqüència d’un amor que creu no correspost.
Seguidament donem pas a dos poemes que s’inspiren en la natura. Un d’ells, el d’en Pere Calsina, ens descriu, tot emprant una lírica encertada, el cercle vital del blat; el segon, del poeta Ricard Mirabete, autor del poemari Les ciutats ocasionals (Témenos, 2009), ens convida a una reflexió vital sobre l’ahir mitjançant unes metàfores ben trobades, tan delicades i belles com el vidre.
Finalment us encoratgem que continueu enviant-nos les vostres creacions literàries a l’adreça totpoesiasantcugat2012@gmail.com. Salut i poesia!


AMOR EN L’ODI

Fa un any vaig conèixer una noia,
Sempre la tindré al meu record.
Jo l’estimo, ella m’odia
Sempre que parla em trenca el cor.

Per sant Valentí li faig un regal,
Ella el trenca i me’l llença pel cap.
Li pregunto: Contra mi tens un escut?
Em contesta: Tant de bo no haguessis nascut.
Jo la miro desolat, i és que el cor m’ha esclatat.

Dia 3: em vull suicidar,
La meva idea és un tret al cap.
Tot el col·le ve a espiar,  
Però ella no apareix pas.

Em giro disposat a matar-me,
I la veig a ella, al meu costat.

Li pregunto: Txell, què fas?
Ella em diu: T’estimo, si mors,
Jo al teu costat.

Josep Alcalde



EL BLAT

Al hivern, de la terra erma,
neix el sembrat verd entre pedres i terrossos,
i a la primavera, les roselles tenyeixen de vermell
el camp ufanós.

A l’estiu, la grogor torrada del blat
resplendeix sota el sol que asseca les espigues,
i fins i tot les arrels, mentre el segador amb la dalla
tomba la collita.

A l’era, els feixos jeuen ressecs
sota el corró que la mula arrossega,
la màquina tria el gra i el vent s’enduu la pols,
i a terra resta la palla nua.

Pere Calsina Rué


ELS CAMPS DE L’AHIR
Els camps de l’ahir
sotgen les voltes de l’astre roig.
Transparent, la cleda
anuncia un remolí d’aigua
precipitada i valenta.
L’escolto amb els ulls posats
en l’abisme cristal·lí que fon la neu
i que és on l’aigua amb l’ombra es retroba després;
es recompon en una mirada granítica
que no admet una explicació de llum;

és un horitzó que es reverbera en l'ahir.
  
                                                                                   
Ricard Mirabete Yscla

divendres, 21 de setembre de 2012

1a selecció de poemes, 21/09/12.


Encetem una nova edició del Tot Poesia amb la primera tria de poemes del ventall d’obres rebudes durant aquesta setmana. El primer treball escollit correspon a un poema visual tramès per Adolf que duu per títol “Minioasi”. La peculiaritat d’aquesta imatge radica en el fet que la mirada de l’autor transforma un element quotidià en un bocí de poesia en combinar els seus elements amb una perspectiva distinta a l’habitual. El segon poema, escrit per la jove santcugatenca Natàlia Sancho, destaca per la seva rima encertada i el dinamisme que desprèn, a banda de remarcar l’actualitat del tema que toca. Finalment, la darrera obra escollida i que tanca aquesta primera entrega del Tot Poesia és el poema de Sílvia Sánchez, inspirat en l’obra de l’artista nord-americà Edward Hopper, atès que aconsegueix que els seus versos transmetin amb encert l’atmosfera dels quadres d’aquest pintor. Esperem els vostres treballs de cara a la setmana vinent. Salut i poesia!


Minioasi

















Adolf



La meva terra

Una llengua,
una cultura,
una terra,
tots a una!

Tot un poble,
una història,
sempre al cor,
a la memòria.

Anys lluitant,
anys patint,
anys de fam,
però anys vivint.

Un escut,
tot un signe,
quatre barres,
i un sol himne!

Natàlia Sancho



Compartment C, Car 293 (Edward Hopper)

Si pogués, tota la història
començaria ara.
Per a ella, tot nou:
el vestit, el barret i un llibre
amb olor de paper i tinta.
Per a mi, el desig
d’estimar algú, novament.

Jo m’aproparia i demanaria:
Puc seure?
Ella aixecaria els ulls,
encara d’un color desconegut.
I de manera mandrosa,
un xic desconfiada,
em faria un gest
assenyalant el seient.

Aleshores tot quedaria per fer.

Això és el que té el silenci,
s’ha d’omplir.

Sílvia Sánchez


dijous, 13 de setembre de 2012

Comença el Tot Poesia 2012!

El passat dia 7 de setembre es va donar el tret de sortida per participar al Tot Poesia 2012.

Us informem que, degut a problemes tècnics, l'adreça facilitada per a la tramesa dels poemes ha estat canviada per la següent:


Un cop solucionat aquest punt, esperem rebre els vostres poemes!