diumenge, 30 de setembre de 2012

2a selecció de poemes, 28/09/12


Tria difícil, aquesta setmana, atesa la quantitat de poemes rebuts i la seva qualitat. Un cop engegats els motors del Tot Poesia, fem camí tot presentant-vos les obres escollides aquesta segona setmana.
En primer lloc us presentem un agosarat poeta de 12 anys, en Josep Alcalde, que ens envia un poema digne d’un autor del Romanticisme, en el qual el jo poètic juga amb la idea de la mort com a conseqüència d’un amor que creu no correspost.
Seguidament donem pas a dos poemes que s’inspiren en la natura. Un d’ells, el d’en Pere Calsina, ens descriu, tot emprant una lírica encertada, el cercle vital del blat; el segon, del poeta Ricard Mirabete, autor del poemari Les ciutats ocasionals (Témenos, 2009), ens convida a una reflexió vital sobre l’ahir mitjançant unes metàfores ben trobades, tan delicades i belles com el vidre.
Finalment us encoratgem que continueu enviant-nos les vostres creacions literàries a l’adreça totpoesiasantcugat2012@gmail.com. Salut i poesia!


AMOR EN L’ODI

Fa un any vaig conèixer una noia,
Sempre la tindré al meu record.
Jo l’estimo, ella m’odia
Sempre que parla em trenca el cor.

Per sant Valentí li faig un regal,
Ella el trenca i me’l llença pel cap.
Li pregunto: Contra mi tens un escut?
Em contesta: Tant de bo no haguessis nascut.
Jo la miro desolat, i és que el cor m’ha esclatat.

Dia 3: em vull suicidar,
La meva idea és un tret al cap.
Tot el col·le ve a espiar,  
Però ella no apareix pas.

Em giro disposat a matar-me,
I la veig a ella, al meu costat.

Li pregunto: Txell, què fas?
Ella em diu: T’estimo, si mors,
Jo al teu costat.

Josep Alcalde



EL BLAT

Al hivern, de la terra erma,
neix el sembrat verd entre pedres i terrossos,
i a la primavera, les roselles tenyeixen de vermell
el camp ufanós.

A l’estiu, la grogor torrada del blat
resplendeix sota el sol que asseca les espigues,
i fins i tot les arrels, mentre el segador amb la dalla
tomba la collita.

A l’era, els feixos jeuen ressecs
sota el corró que la mula arrossega,
la màquina tria el gra i el vent s’enduu la pols,
i a terra resta la palla nua.

Pere Calsina Rué


ELS CAMPS DE L’AHIR
Els camps de l’ahir
sotgen les voltes de l’astre roig.
Transparent, la cleda
anuncia un remolí d’aigua
precipitada i valenta.
L’escolto amb els ulls posats
en l’abisme cristal·lí que fon la neu
i que és on l’aigua amb l’ombra es retroba després;
es recompon en una mirada granítica
que no admet una explicació de llum;

és un horitzó que es reverbera en l'ahir.
  
                                                                                   
Ricard Mirabete Yscla

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada